Meo Quidem Animo

El Marqués de Anaon de Velhmann i Bonhomme és una de les meves sèries preferides. Després d’haver-m’hi enganxat quan vaig llegir gairebé seguits els quatre primers àlbums, finalment aquest mateix mes he tingut una nova dosi d’aventures de Jean-Baptiste Poulain. En aquest cinquè àlbum abandonem les terres franceses per endinsar-nos en el sempre misteriós i exòtic Egipte.

El protagonista rep una gran quantitat de diners gràcies a una estranya herència. La seva curiositat innata el durà a resseguir la pista del misteriós difunt que li ha deixat aquests diners (i a qui no ha conegut mai) i les seves passes el duran a la ciutat d’El Caire. Allí seguirà ficant el nas per trobar una resposta als seus interrogants (la mort, en estranyes circumstàncies, del seu benefactor), fet que desembocarà en la seva incursió dins la piràmide de Kheops que amaga un secret mil·lenari que interessa a grups i cercles ben diferents dins la mateixa ciutat.

El canvi d’escenari d’aquesta aventura duu amb ell una adaptació del to de la sèrie. Conservem el misteri inherent a les aventures protagonitzades pel personatge, però, en aquest cas, el rerefons sobrenatural queda una mica més dissimulat. Gràficament, la narració de l’aventura africana és esplèndida, amb uns paisatges impressionants i unes excel·lents recreacions, no només de les piràmides i les zones més conegudes, sinó també de la vida als carrers d’aquesta ciutat en ple segle XVIII. La relació entre els habitants de la ciutat i els francesos queda també reflectida a l’obra, com comprova el protagonista de primera mà.

Una aventura esplèndida, amb els tocs de misteri als quals en té acostumats Vehlmann i un canvi d’escenari que li escau d’allò més al Marquès, fantàsticament escenificat per Bonhomme. Una de les millors sèries del panorama europeu actual que pot interessar, en aquesta nova aventura, als amants dels misteris de l’antic Egipte, de manera particular.

Puntuació: 4/5