Paraules: 800 aniversari del naixement de Jaume I

Avui, dia de la Candelera, fa 800 anys que va néixer el rei En Jaume. Gràcies a l’especiaire, m’assabento d’una iniciativa blocaire per celebrar aquest aniversari consistent en posar un fragment del Llibre dels fets i el penó de la Conquesta en un post. Per a l’ocasió, he triat l’episodi en què el rei és ferit al front per una sageta durant la conquesta de València i, tot i això, es manté ferm per encoratjar els seus homes. He agafat la versió regularitzada ortogràficament per Josep M. Pujol, tot un mestre en el tema. Aquest és el meu petit gra de sorra en aquest dia tan especial:

Altra vegada la companya de l’arquibisbe de Narbona hagueren torneig ab los de dins, e no sabien la costuma dels sarraïns (que los sarraïns los fugien per tal que els poguessen tirar prop de la vila); e Nós veem que la companya de peu s’enagava per ço quan ells fugien e enviam-los missatge que no els encalçassen, que si no los sarraïns los farien gran don.

E ells no se’n volgueren estar per nostre missatge, e ab temor que Nós haguem d’ells (qui n’hi morrien de ·xxx· ensús quan los sarraïns los brocassen), acostam-nos a ells en un cavall que cavalcàvem e faem-los tirar. E Nós que ens en tornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia ja la companya gran defora, e un ballester tirà’ns e, de part lo capell de so, e el batut, donà’ns en lo cap ab lo cairell, prop del front. E Déus que ho volc, no traspassà lo test!

E eixí’ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta, e Nós, ab la ira que n’haguem, donam tal de la mà en la sageta que trencam-la; e eixia’ns la sang per la cara a enjús, e ab lo mantell de cendat que Nós aduíem torcàvem-nos la sang, e veníem rient per tal que la host no se n’esmaiàs! E entram-nos en un reial en què Nós posàvem e engrossà’ns tota la cara e els ulls, si que de l’ull de la part en què Nós érem ferit no poguérem veer per ·iiij· o per ·v· dies. E quan la cara nos fo desimflada cavalgam per tota la host per tal que la gent no fos tota desconhortada.

Jaume I, Llibre dels fets, [266]