Joker

Joker
Brian Azarello / Lee Bermejo
Joker USA
Planeta de Agostini Comics
128 pàgs.
13,95 €

Brian Azarello, conegut guionista, sobretot per la sèrie 100 Balas, s’endinsa en el fosc univers de Batman en aquest especial dedicat a un dels més grans enemics del Cavaller Fosc (sinó el més important): el Joker. L’acompanya Lee Bermejo a l’apartat gràfic i tots dos artistes formen un tàndem d’allò més adient per a aquesta història.

El protagonista absolut d’aquest especial és el pallasso del crim, però el guionista ens el presenta sota el punt de vista d’un altre personatge. Es tracta de Jonny Frost, un delinqüent de segona fila que acompanyarà al Joker en aquesta nova sortida (que no fugida) de l’asil Arkham. D’aquesta manera, serà a través dels ulls (i de la veu) d’aquest personatge que caminarem al costat del Joker, en una encarnació terrorífica que es recrea en els aspectes més escabrosos, violents i desaforats del personatge. La violència serà un dels punts forts de la història i, al costat de l’amenaça, el mitjà utilitzat pel Joker per tal de recuperar tot allò que ha perdut durant la seva estada a l’asil. Jonny Frost serà el seu company d’aventures i el lector descobrirà, amb ell, com és el pallasso del crim.

També trobarem altres personatges de l’univers de Batman en aquestes vinyetes, com ara Killer Croc, el Pingüí, Enigma i, sobretot, Dos Cares. Aquest darrer cobrarà també molta importància i serà objecte d’anàlisi per part del guionista, un dels encerts de la història. Batman també apareixerà, però ho farà d’una manera més aviat testimonial (la història se centra en el punt de vista del Joker), tot i la seva importància dins del conjunt de la història (sobretot pel que representa). Brian Azzarello es llueix en la recreació d’aquest brutal Joker, així com en la personalitat (dual) de Dos Cares.

Gràficament, Lee Bermejo fa un treball espectacular, que va de bracet amb el guió. Els esbossos dels diferents personatges, així com els paisatges (amb una ambientació ajustada a la història) i el color són un dels punts forts de la història. Pel que fa a la versió gràfica dels personatges, destacar l’esgarrifosa semblança entre aquest Joker de Bermejo i el Joker interpretat per Heath Ledger al Cavaller Fosc. Aquesta semblança no s’ha de veure, però, com una còpia, ja que el còmic és anterior a la pel·lícula.

Ens trobem amb una excel·lent versió d’un personatge temible i captivador alhora. El duet artístic lliga guió i dibuix d’una manera totalment coherent i espectacular i ofereix al lector un excel·lent tast del que pot ser un molt bon còmic de superherois. Totalment recomanable i imprescindible si us agraden les històries protagonitzades pel Joker.

Puntuació: 4/5

Batman 23

Batman 23
Paul Dini / Dustin Nguyen
Detective Comics #845–846 USA
Planeta de Agostini Comics
48 pàgines
3,50 €

Ració doble de Detective Comics en aquest número 23 de la sèrie regular del Cavaller Fosc. En el primer número americà ens trobem amb una aventura auto conclusiva marca de la casa de Paul Dini. El guionista segueix amb la recuperació del personatge d’Enigma com a detectiu (reformat del seu passat criminal, o això és el que ell diu) i, en aquest cas, es converteix en un dels eixos de la història. Un nou assassí en sèrie fa la seva aparició a Gotham. Enigma vol treure’n l’entrellat (en benefici de la seva nova carrera, és clar) i s’acabarà convertint en el protagonista involuntari de la història. Com a convidada de luxe en aquest número trobem a Catwoman, no gaire contenta per les darreres relacions del Cavaller Fosc amb altres personatges femenins de l’Univers DC, segons comenta ella mateixa. A destacar una anècdota d’aquesta història que no és altra que l’ús, per part de Batman i d’altres coneguts personatges d’aquest univers, d’un xat on intercanvien opinions diverses sobre la identitat i els motius que impulsen a actuar al nou assassí, tot utilitzant diferents pseudònims.

La segona part d’aquest número enceta la història “El corazón de Silencio”, formada per cinc parts i que Planeta recollirà (segurament) en els dos propers números de la sèrie regular. Assistim, en aquesta primera part de presentació, al retorn del personatge creat per Jeph Loeb i Jim Lee a la saga titulada precisament Silencio (Hush), publicada en el seu dia per Norma i que Planeta publicarà als darrers números del col·leccionable dedicat a Batman titulat El Caballero Oscuro. Aquest personatge, introduït dins la continuïtat oficial de Batman, no ha gaudit de gaire bona salut dins l’Univers DC tot i l’intent d’integrar-lo en diferents sèries. Sembla que Paul Dini s’hi atreveix ara i, si ens hem de refiar de la feina que ha fet fins ara el guionista, es mereix, com a mínim, un vot de confiança. A veure si aquesta vegada va de debò i s’exploten les possibilitats que ofereix el personatge. Pel que fa a la part gràfica, Dustin Nguyen, el dibuixant regular de la sèrie, fa una molt bona feina en ambdós números. Com ja he dit en altres ocasions, el seu estil em recorda, en alguns moments determinats, a Mike Mignola. No vull dir que Dustin Nguyen sigui una còpia de Mignola (ni molt menys), però algunes de les seves vinyetes em transmeten certa familiaritat i em recorden alguns dels dibuixos del creador de Hellboy. No puc acabar sense destacar la portada d’aquest número, una composició molt ben pensada i travada per part de l’artista regular de la col·lecció.

Puntuació: 3/5

Superman: Hijo Rojo

Superman: Hijo Rojo
Mark Millar / Dave Johnson–Kilian Plunkett
Superman: Red Son USA
Planeta de Agostini Comics
160 pàgs.
15,95 €

I si la nau del petit Kal-El hagués aterrat a la Unió Soviètic i no als Estats Units? I si l’heroi americà per excel·lència, model de veritat, justícia i estil de vida americà, encarnés, en realitat els ideals del comunisme? Aquesta és la base sobre la qual basteix una nova visió de l’Home d’Acer Mark Millar en aquesta recreació de Superman, ubicada dins un univers alternatiu.

Mark Millar reinventa, d’aquesta manera, l’heroi americà i l’enfronta, precisament, als Estats Units, en un interessant intent de donar la volta als tòpics que trobem tan habitualment al voltant d’aquest personatge. En consonància amb aquesta realitat alternativa trobem altres personatges clau de l’Univers DC. Així, Lex Luthor és un brillant doctor que treballa al servei del seu país per evitar la propagació del comunisme de l’Home d’Acer. L’acompanya la periodista Lois Lane, que és la seva esposa. James Olsen és aquí un agent federal. La princesa Diana de Themyscira es posarà al costat de Superman (i en patirà les conseqüències). El Cavaller Fosc també farà la seva aparició en aquesta història i ho farà encarnat en un terrorista contrari als dictàmens d’un Home d’Acer situat al capdavant de la Unió Soviètica.

El resultat de tot plegat és un bon intent de capgirar la història oficial d’un personatge molt conegut que, malauradament, es queda en això, un bon intent. La història està ben travada, però després de llegir-la et queda la sensació que es podria haver anat una mica més enllà. Gràficament, el treball de la parella dibuixant és remarcable, sobretot pel que fa als escenaris (ambientació) i als dissenys de vestuari dels personatges. Una història diferent que agradarà, sobretot, als seguidors de l’Home d’Acer desitjosos de noves (i diferents) aventures i als qui vulguin veure aquest superheroi sota un nou prisma.

Puntuació: 3/5

La gran Mòria

De pedra m'he quedat (i mai millor dit) quan he llegit a elFenomeno el que han fet al club "El Poder del Anillo" de Barcelona: han reconstruït una maqueta gegant de Mòria, la impressionat ciutat subterrània dels nans d'El Senyor dels Anells que amaga obscurs secrets (a banda del sempre valorat mithril). La maqueta està construïda a escala de les miniatures de 25 mm i recrea el recorregut de la germandat de l'anell per l'interior de la ciutat subterrània, amb tots els seus punts emblemàtics.

L'artista que l'ha dissenyat és l'Albert Boada que, pel que sembla, és un escenògraf habitual en events com el Games Day de Leganés (on es va presentar la maqueta el passat mes de maig). De fet, no és el primer cop que fa una cosa així. Segons llegim a elFenomeno, ja ha recreat, entre d'altres indrets, Ísengard, Àmon Sûl, Àmon Hen, Osgiliath i Minas Tirith. :O

Aquí teniu un vídeo amb un tast d'aquesta impressionat maqueta: "Un espectacle per a la vista, sens dubte!"

JLA 20

JLA 20
Dwayne McDuffie / Ethan Van Sciver–Brian Miller
Justice League of America #20 USA
Planeta de Agostini Comics
24 pàgines
1,95 €

Flash és un personatge pel qual sempre he tingut certa simpatia. És possible que el visionat de la mítica sèrie de televisió dels noranta (disponible ara en dvd) hi tingui alguna cosa a veure. Aquest número de la Lliga de la Justícia se centra, precisament, en el velocista per excel·lència de l’Univers DC. Maltractat per guionistes (i directius) de l’editorial aquests darrers temps, sembla que l’arribada de Geoff Johns posarà una mica d’ordre al desgavell de morts i resurreccions dels últims anys que han afectat a diferents encarnacions del personatge. És per això que espero amb candeletes la publicació de la saga destinada a recuperar aquest personatge (The Flash Rebirth), duta a terme pel duet màgic (Geoff Johns i Ethan Van Sciver) que va fer recuperar el bon senderi a un altre personatge força maltractat, com és Hal Jordan, a Green Lantern: Renacimiento.

Aquest número 20 de la sèrie regular americana compta, precisament, amb Ethan Van Sciver com a artista convidat, tota una garantia d’èxit i espectacularitat. En aquest número, un recuperat Wally West compartirà aventura amb Wonder Woman. Aquest fet serà l’excusa per acostar el personatge a la Lliga de la Justícia, grup al qual pertany tot i les seves repetides absències. La presència de Zazzala, la dona abella d’un altre planeta, servirà de punt de partida al guionista per jugar amb el velocista i la dona meravella. Un dels encerts d’aquest número són els diàlegs entre els dos personatges, molt ben escenificats per Ethan Van Sciver a la part gràfica. En definitiva, una història entretinguda i que ens presenta unes bones bases sobre les quals poder treballar en un futur no gaire llunyà.

Puntuació: 3/5

Fills dels 80. La generació bombolla

Fills dels 80. La generació bombolla
Aleix Saló
Glénat
80 pàgs.
15 €

Genial. Així de clar. Amb aquest adjectiu es pot resumir el contingut d’aquest còmic d’Aleix Saló, guanyador del Premi Carnet Jove 2008, i una de les novetats del Saló del Còmic (de mica en mica, em poso al dia amb les lectures ;) ). Utilitzant uns personatges ben peculiars (creació pròpia de l’autor) que presenten la particularitat de no tenir ni nas ni boca, l’Aleix fa una repassada, sempre en clau d’humor, dels trets que, al seu parer, defineixen la generació dels 80. I ho fa d’una manera senzillament brillant, fet que demostra una gran capacitat de síntesi i de crítica que es reflecteix a cada pàgina d’aquesta obra.

Dividida en 7 temes diferents (educació, cultura popular, drogues, sexe, habitatge, món laboral i revolució), a més de la introducció i el proverbi final, l’obra fa un repàs per les dificultats que experimentem els integrants d’aquesta generació bombolla. Aquest repàs serveix, alhora, per identificar els membres d’aquesta generació, en contraposició als d’altres generacions (l’esquema sempre és aquest, oi?) i per fer una radiografia de l’actualitat. Els temes que tracta l’Aleix són els que ens afecten a tots. La seva mirada, sempre sota el prisma de l’humor, és plena d’ironia i de crítica, fet que enriqueix cadascuna de les situacions escenificades.

Gràficament, a banda d’utilitzar aquests personatges tan peculiars (però tan efectius), l’Aleix juga amb la disposició de cada pàgina i amb la tipografia i utilitza les lletres com vol. Lluny de seguir un esquema més aviat clàssic, les diferents situacions s’encavallen una rere l’altre i suren per sobre les restriccions d’una vinyeta clàssica. Humor gràfic amb majúscules. Havia llegit alguna que altra tira humorística de l’Aleix (publicades regularment a Directe.cat i al seu bloc). Després d’haver devorat (literalment) aquest còmic, m'he convertit en un autèntic addicte als seus ninotaires. :D

Si pertanyeu a la generació bombolla, heu de llegir aquest còmic. Si no, també. Descobrireu la veritat sobre molts dels temes que ens ocupen (i preocupen) avui dia i ho fareu de la millor manera possible: amb un somriure als llavis.

Puntuació: 5/5

Lanfeust de Troy 01

Lanfeust de Troy 01
Arleston / Tarquin
Lanfeust de Troy 1–4 FR
Planeta de Agostini Comics
208 pàgs.
19,95 €

Una de les darreres novetats publicades per Planeta de Agostini que esperava amb delit, pel que fa a BD, era aquesta edició integral, en dos volums, de les aventures de Lanfeust de Troy. No coneixia gaire cosa d’aquest món fantàstic de Troy, poblat per nobles, cavallers, mags, trolls, criatures de tota mena i noies maques i la lectura d’aquest primer integral m’ha mostrat un món d’allò més interessant. La història recull els ingredients habituals d’aquest tipus d’històries (l’heroi i el seu enemic, el mag i la dama), però les presenta sota una òptica diferent, jugant amb els tòpics. Així, per exemple, el company de l’heroi no és altre que un troll (Hebus) que es troba sota els efectes d’un encanteri. La noia de la història i parella de l’heroi (Cián) no ve sola, sinó que forma, amb la seva germana (Cixi) i amb el mateix protagonista (Lanfeust) un triangle molt interessant.

En un món on és habitual que tothom tingui un determinat poder (que pot ser de molts tipus diferents), Lanfeust, un aprenent de ferrer que pot fondre el metall, descobreix que posseeix el poder absolut quan toca una espasa que conté un material màgic. Acompanyat pel savi del poble (Nicolaso), les seves filles i un troll encantat viatjarà per diferents indrets del món de Troy (per terra i mar) per aconseguir l’espasa i evitar, així, que arribi a mans de Thanos el pirata que, com el protagonista, posseeix també el poder absolut en contacte amb aquesta espasa.

Un dels grans encerts de la història és, d’una banda, el seu enfocament, que segueix la pauta d’aquestes històries i, al mateix temps, juga amb els tòpics. Per l’altra, i íntimament lligat amb aquest enfocament, trobem la presència de l’humor que impregna tota la història. El resultat de tot plegat és una excel·lent història d’aventures de màgia i espasa amb una molt bona posada en escena i uns diàlegs, sovint, genials. Arleston i Tarquin demostren ser un bons coneixedors d’aquest tipus d’històries, però no es limiten a repetir simplement els mateixos esquemes sinó que els utilitzen per donar nous enfocaments, sempre amb l’element humorístic present.

Dins d’aquesta proposta dels autors no hi manquen breus referències concretes, com ara l’espasa clavada a la pedra (Excalibur) o la presència de la força (Star Wars). Són petits detalls que els autors deixen anar en un lloc o altre, seguint la línia general de la història que juga amb els tòpics i, alhora, els reinventa. Pel que fa a l’edició, m’agradaria destacar la relació qualitat-preu, ja que, en aquest primer integral trobem, en un sol volum, els quatre primers àlbums originals (208 pàgines en total) per un més que interessant preu de 19,95 €. En aquest cas, sense reducció de mida, com havíem vist en altres integrals d’aquesta mateixa col·lecció (Especial BD) de Planeta.

Una lectura molt interessant i molt recomanable si us agraden les històries de màgia i espasa amb un toc original. Esperaré impacient la publicació del segon volum de la sèrie i no descarto seguir dins del món de Troy amb la lectura d’altres sèries que es desenvolupen en aquest mateix espai, com ara els dos volums integrals de Trolls de Troy publicats també per Planeta recentment.

Puntuació: 5/5

Dos veces breve 18: especial espadas

Dos veces breve 18: especial espadas
Diversos Autors
Ariadna editorial
60 pàgs.
5,95 €

De mica en mica, sembla que la pila de lectures pendents (augmentada a causa del Saló del Còmic) disminueix (tot i que de manera lenta). Un dels culpables del creixement d’aquesta pila va ser aquest número 18 de dos veces breve dedicat a les espases, un tema al qual no m’hi vaig poder resistir. ;)

Fins a 18 autors diferents trobem en la seixantena de pàgines d’aquest dos veces breve. El fil conductor del número són les espases: cada autor escull una espasa i un escenari diferents i fa la seva proposta, dins del gènere històric, molt adient en aquest cas. El resultat és un producte molt variat, tant pels estils dels dibuixants com per la manera d’explicar les històries i per la seva ubicació temporal. Així, viatgem des de les terres dels pobles ibers a la llunyana Àsia, passant per l’edat mitjana, l’imperi romà o els nostres dies. Cada autor utilitza la seva tècnica i tenim, per exemple, històries que inclouen explicacions sobre l’època en què se situa l’acció i d’altres amb absència de diàleg. La lectura conjunta és molt enriquidora i us la recomano, però permeteu-me, ara destacar, de manera especial, algunes d’aquestes històries:

“Espada La Tène” de Quim Bou recrea la vida d’un poble iber centrant la seva atenció en un dels seus habitants i en la relació amb l’espasa com a llegat de pares a fills (no només com a arma pròpiament dita). En poques pàgines llegim una bona història, ben escenificada i amb unes bones batusses, seguint la bona línia traçada per aquest autor.

“El alma de la espada” és la meva història preferida del recull. Es tracta d’una història dibuixada a diferents mans en la que cada autor se centra en una època concreta i ens explica un episodi determinat protagonitzat per una espasa. En total tenim 5 episodis creats per MontseMartín, Oscar Herrero, Raúl Arnáiz, Gabor i José Manuel Hurtado. La particularitat d’aquest conjunt és l’absència de diàlegs. Cada episodi ocupa dues pàgines i se centra en un tipus determinat d’espasa. La manca de diàlegs fa que centrem tota la nostra atenció en el dibuix i en el desenvolupament gràfic de la història, molt ben aconseguit en tots els casos.

“Estirpe” de Jordi Bayarri fa aparèixer legionaris romans i els enfronta a l’espasa ibera, amb el rerefons del llegat familiar i la venjança. “La Spatha” de Lorenzo F. Díaz, Francisco Naranjo i Ricardo Machuca ens explica la història d’aquesta espasa i ho fa a través dels temps, amb pinzellades de diferents moments històrics i amb la presència de coneguts personatges. Finalment, a “La noche del lobo”, Víctor Santos es troba com a peix dins l’aigua i ens porta una història que, canviant els protagonistes, bé podríem trobar dins la saga de Los Reyes Elfos.

Puntuació: 4/5

El primer còmic porta de Tarragona

Els amants del còmic de Tarragona (i del món mundial) teniu una cita al vàter del bar Coimbra. Com? Al vàter? :o Sí, ho heu llegit bé. Patrocinat per Delirópolis i perpetrat per elchicotriste (qui, si no? :D) a la porta del vàter de senyors del bar Coimbra (C/ Governador González, 6, Tarragona) hi podeu llegir el primer còmic porta de la capital tarragonina (i potser també del món?). Les visites al senyor Roca seran diferents a partir d'ara. ;)

Aquí teniu una mostra d'aquesta porta tan artística (gràcies per la imatge, elchicotriste!) i, si ho voleu, fins i tot us podeu apuntar a aquesta original iniciativa.

No et perdis el primer "còmic-porta" al W.C. de senyors, al bar Coimbra, patrocinat per DELIRÓPOLIS y perpetrat per elchicotriste. Pots anar a veure'l encara que siguis senyora o senyoreta, només digues-li al cambrer que vens de part d'elchicotriste.

No et perdis l'aventura més psicodèlica mai dibuixada a una porta!!!

Jóvenes Titanes 3

Jóvenes Titanes 3
Sean McKeever / Eddy Barrows
Teen Titans 59–60 USA
Planeta de Agostini Comics
48 pàgines
3,95 €

Reprenc amb aquest número dels Jóvenes Titanes les ressenyes de sèries de grapa, força abandonades últimament. :( Aquest doble número ens porta el desenllaç de l’enfrontament entre aquests joves superherois i els anomenats Titans del Terror, dirigits per l'estrafolari (però perillós) Rei Rellotge. Aquest conjunt de malvats ha posat en serioses dificultats el grup d’en Robin i companyia i ha aprofitat molt bé les desavinences existents entre ells, que s’arrosseguen des de ja fa temps.

L’enfrontament final posarà sobre la taula les cartes que fins ara havia amagat amb zel el Rei Rellotge, qui demostra conèixer bé els joves superherois i les seves debilitats. Els problemes personals de Miss Marciana i del Noi Diable faciliten, en un primer moment, que quedin fora de combat, però cap d’ells ha dit encara la darrera paraula i aconseguiran capgirar la situació. Un dels personatges protagonista d’aquesta saga és, sens dubte, Destructora, la filla de l’Exterminador. Mirada sempre de reüll per alguns dels seus companys, aquesta darrera aventura afectarà encara més la seva relació amb la resta del grup, fet que desencadenarà en la decisió presa a les vinyetes finals.

Tot i seguir la mateixa estructura i idees de sempre (l’enfrontament entre aquest grup de joves superherois i un altre grup creat a imatge seva per a derrotar-lo), la història es llegeix força bé i distreu (sense arribar a ser, això sí, cap prodigi pel que fa a la seva originalitat). Gràficament, Eddy Barrows fa una tasca força correcta, recreant-se, sempre que pot, en les formes anatòmiques dels personatges (femenins, sobretot). Després d’aquesta aventura que ha posat el grup contra les cordes (amb la destrucció de la seva Torre inclosa), a veure què li depara el futur a Robin i companyia.

Puntuació: 3/5

Long John Silver 1

Long John Silver 1: Lady Vivian Hastings
Xavier Dorison / Mathieu Lauffray
Long John Silver 1: Lady Vivian Hastings FR
Norma Editorial
60 pàgs.
16 €

Xavier Dorison i Mathieu Lauffray agafen el personatge creat per R. L. Stevenson a L’illa del tresor per realitzar el seu particular homenatge a aquest autor. El duet creatiu deixa clar, al començament de l’obra, que no es plantegen aquest àlbum com una continuació de la novel·la sinó més aviat com un homenatge. La sèrie completa estarà formada per tres àlbums més, encara no publicats. De moment, ja podem llegir el primer, centrat, sobretot en el personatge de Lady Vivian Hastings.

Com és habitual en aquests casos, en aquest primer àlbum ens trobem amb la presentació dels personatges i de la situació. Si tenim pirates com a protagonistes, un tresor ha de ser ben a la vora, com efectivament succeeix en aquesta història. El reclutament dels mariners a la recerca d’aquest tresor (envoltat de misteris, és clar) i els diferents interessos creuats per part dels personatges implicats conformen les vinyetes d’aquest àlbum. Un dels trets que cal destacar és, sens dubte, l’apartat gràfic. La creació d’ambients i la posada en escena són magnífics, així com el color, molt adient al to de la història. Una aventura ben narrada en tots els sentits i que, com les bones històries de pirates, et deixa amb fam de més lectura.

Puntuació: 4/5

Còmics de cine: bso

Una de les meves debilitats (a més dels còmics, la literatura i el cinema) és escoltar una bona banda sonora d'una pel·lícula. Hi ha cops que, fins i tot, l'escolto abans de veure la pel·lícula per primera vegada. Ahir, gràcies a una piulada del Jacme em vaig assabentar que el programa El violí vermell de Catalunya Música (de música clàssica i cinematogràfica) havia dedicat la seva darrera edició (programa 62, del 7 de juny) a les bandes sonores de còmic, amb motiu de la recent celebració del Saló del Còmic de Barcelona. Evidentment, em vaig llençar de cap a aquesta recomanació (còmics+cine+bso! :D) i després d'haver-la escoltat voldria compartir-la amb tots vosaltres. A continuació us apunto la llista de temes que es poden escoltar en aquest programa, una selecció autènticament d'Oscar que inclou peces i compositors que ja s'han convertit en autèntics clàssics del gènere. Trobareu molta més informació (enllaços i vídeos) al bloc del programa i podeu escoltar-lo (i descarregar-vos-el, també) aquí. Agafeu les crispetes i a gaudir d'una bona sessió cinematogràfica de música. Bon profit! ;)

1. Franz Waxman: “Crèdits d’inici”. Prince Valiant / El príncep Valent (Henry Hathaway, 1954) 02:08.
2. John Williams: “Crèdits d’inici”. Superman: the movie / Superman: la pel·lícula (Richard Donner, 1978) 05:32.
3. Basil Poledouris: “Prologue – Anvil of Crom”. Conan the Barbarian / Cònan el bàrbar (John Milius, 1982) 03:45.
4. Danny Elfman: “Crèdits d’inici”. Batman / Batman (Tim Burton, 1989) 03:38.
5. Danny Elfman: “Crèdits d’inici”. Dick Tracy / Dick Tracy (Warren Beatty, 1990) 03:48.
6. Jean-Jacques Godman i Roland Romanelli: “Crèdits d’inici”. Astérix et Obélix contre César / Astèrix i Obèlix contra Cèsar (Claude Zini, 1999) 02:20.
7. Danny Elfman: “Crèdits inicials”. Spiderman / Spiderman (Sam Raimi, 2002) 03:44.
8. Trevor Jones: “El Nautilus. L’espasa del mar”. The League of Extraordinary Gentlemen / La lliga dels homes extraordinaris (Stephen Norrington, 2003) 03:36.
9. Marco Beltrami: “Crèdits inicials”. Hellboy / Hellboy (Guillermo del Toro, 2004) 01:10.
10. John Ottman: “Crèdits inicials”. Fantastic Four / Els quatre fantàstics (Tim Story, 2005) 02:36.
11. Tyler Bates: “El retorn d’un rei” – “Recorda’ns”. 300 / 300 (Zack Snyder, 2006) 05:25.
12. Xavier Capellas: “Superman Dreams”. Goomer / Goomer (José Luis Feyto – Carlos Varela, 1999) 01:09.
13. Tyler Bates: “Simplement mira al teu voltant”. Watchmen / Watchmen (Zack Snyder, 2009) 05:54.
    

El Hòbbit

El Hòbbit
Guió: Charles Dixon
Dibuix: David Wenzel
Norma Editorial
136 pàgines
15,50 €

De les pàgines d’El Hòbbit de J.R.R. Tolkien ens arriben les vinyetes d’aquest còmic amb guió de Charles Dixon i dibuixos de David Wenzel. Aquesta adaptació ens mostra l’arribada del mag Gàndalf a la porta d’en Bilbo, un hòbbit de vida tranquil·la que es veurà empès a una extraordinària aventura. Acompanyat de tretze nans, en Bilbo haurà de recuperar el tresor que guarda Smaug, un poderós drac. El hòbbit toparà amb desagradables orcs i trolls, amb un estrany ésser anomenat Gòl·lum i amb un anell màgic que marcarà el seu destí.

Publicat al Diari Més, dia 5 de juny de 2009

El Nord

El Nord
Miquel Àngel Bergés / Josep Maria Cazares
Pagès Editors
184 pàgines
18 €

Amb aquesta obra, Miquel Àngel Bergés i Josep Maria Cazares van guanyar el 6è Premi de Narrativa dins dels Premis Lleida (2007), convocats per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida. Més enllà del reconeixement que sempre suposa un premi d’aquestes característiques, en aquest cas en concret cal sumar-hi el fet que ens trobem davant d’una obra que ha guanyat un premi de narrativa i que no es tracta d’una novel·la sinó d’un còmic. Així, en aquest cas, cal felicitar els autors per un doble motiu: pel premi i pel fet d’haver-lo guanyat amb un còmic, dignificant, d’aquesta manera, aquest art, tantes vegades menyspreat i qualificat de producte de menor qualitat davant, per exemple, de la novel·la.

Perfectament estructurat en onze capítols, El Nord ens transporta al carrer de Lleida que du aquest mateix nom i que s’ha convertit, irònicament, en la cruïlla entre els habitants de la capital lleidatana i els nouvinguts que arriben del sud d’Àfrica cercant, precisament, el nord europeu. Bona part del protagonisme de la història se l’enduu en Ludovic, un estudiós de la vida i l’obra d’Andrés Laguna, un autor del segle XVI que va viure uns època convulsa de canvis socials i polítics sota l’aixopluc de diferents religions. Els paral·lelismes entre l’època de Laguna i el present de Ludovic seran més que evidents. Una de les virtuts de la història narrada és precisament l’engranatge presentat entre els diferents personatges i les seves vides, barrejant passat i present i els continents implicats en els diferents conflictes. En aquest sentit, la lectura ens porta a endinsar-nos en el conflicte, arrossegat durant segles, del xoc entre diferents cultures. Els detalls de la història se centren en Ludovic i també en Nawal, una dona que pertany a aquesta onada de nouvinguts instal·lats al carrer del Nord i que han de refer la seva vida en un nou continent i una nova cultura. Però, més enllà d’aquests detalls concrets, la veu de la història la pren el conflicte entre les dues religions (i cultures), en un recorregut vital que arriba fins als nostres dies.

Diferents esdeveniments històrics d’aquests darrers anys formen el context en el qual es mouen els personatges. El detall d’un episodi concret succeït en un moment determinat s’enllaça amb un altre posterior en el temps, però no és fins al final de la història que el lector pot traçar aquesta línia que uneix totes les seqüències. En aquest sentit, cal destacar el treball de fons realitzat pels autors per dotar de coherència aquesta estructura així com la sensibilitat davant d’un tema (malauradament) polèmic.

El Nord ens transporta pels camins de la història fins als nostres dies amb un tema tan important avui dia com polèmic i obre al lector diferents vies tot mostrant que no tot és blanc o negre i que les coses no són, sovint, com semblen. Una lectura, sens dubte, gratificant i que demana la participació del lector.

Puntuació: 4/5

All Star Batman y Robin

All Star Batman y Robin
Frank Miller / Jim Lee–Scott Williams
All Star Batman & Robin, The Boy Wonder 1–9 USA
Planeta de Agostini Comics
256 pàgs.
20 €

Una de les novetats de la darrera edició del Saló del Còmic de Barcelona és aquest volum que recull els nou primers números de la nova sèrie de Batman guionitzada per Frank Miller i que compta amb el sempre espectacular Jim Lee a la part gràfica. La sèrie s’insereix dins la línia All Star de DC, que vindria a ser una reinterpretació més actual dels personatges icònics de l’editorial americana, en una filosofia que segueix l’exemple de Marvel i els seus Ultimate. En aquest cas, s’ha donat la batuta a un duet creatiu d’autèntic luxe i els resultats no han deixat indiferents ningú.

A diferència de la sèrie bessona All Star Superman, ja tancada i recopilada també per Planeta amb motiu del Saló, aquest All Star Batman y Robin encara no ha acabat, però això no n’ha impedit la seva publicació aquí, motivada, evidentment, per la presència de Jim Lee a Barcelona aquests dies. De fet, la polèmica també ha acompanyat la publicació original de la sèrie precisament per la seva irregularitat i pels constants endarreriments patits.

La sèrie ens presenta els primers anys d’un Batman més violent i boig que mai i centra la seva atenció en la figura que, en principi, li ha de fer baixar aquesta intensitat, com és en Robin. Aquest primer arc argumental ens porta el reclutament (terme molt adient en aquesta versió de Frank Miller) del jove Dick Grayson per part de Batman, després de l’assassinat dels seus pares al circ. Si, d’una banda, tenim uns dibuixos realment espectaculars, marca de la casa (Jim Lee), per l’altra, la història ens porta per uns viaranys realment peculiars i que no saps si te’ls has de prendre amb seriositat o simplement has de deixar-te endur per aquesta disbauxa creativa, amb uns diàlegs realment esfereïdors, a càrrec d’un Frank Miller més desaforat que mai.

En Batman és un personatge d’allò més violent, sàdic i boig, però la resta de personatges de l’univers DC recreats per Miller no es queden enrere. Violenta és també Canari Negre que es dedica a repartir bastó entre el gènere masculí a tort i a dret. Extremista i contrària als humans (i als homes) és Wonder Woman, una autèntica amazona disposada a no fer cas de les lleis que regeixen aquesta societat marcadament masculina. Hal Jordan és caracteritzat com un totxo sense imaginació, quan precisament aquesta seria la seva principal arma gràcies al poder que li atorga el seu anell. I tampoc es queda enrere l’home d’acer, un autèntic déu entre els homes que encara no ha descobert que pot volar i a qui en Batman considera també un passerell.

En definitiva, un espectacle visual (amb referències diverses per als seguidors del còmic americà en forma de petits detalls), amb uns personatges femenins (com sempre) espaterrants, acompanyat, tot plegat, d’una història desaforada i extremista farcida de violència ací i allà, tant física com verbal. Un joguet en mans de Frank Miller i que no saps si te l’has de prendre seriosament, o no. Una versió de Batman (i Robin) que no us deixarà indiferents.

Puntuació: 3/5

Jim Lee al Saló del Còmic

Enguany, per diferents motius (un d'ells de molts segles enrere) només he pogut anar al Saló del Còmic de Barcelona un dia que vaig aprofitar, això sí, tot el que vaig poder. A més de compres diverses (a veure si en les properes setmanes em puc posar una mica al dia amb les lectures i també amb, ehem, les ressenyes :p) i de compartir tallat i fer petar la xerrada molt ben acompanyat, vaig fer un tomb per les exposicions. Sense ser cap d'elles res de l'altre món, sincerament, vaig fotografiar els originals de l'exposició dedicada a un dels convidats d'enguany, Jim Lee. Us he preparat una presentació de diapositives amb els dibuixos procedents, sobretot, de la incursió del dibuixant sudcoreà a la sèrie de Batman (sobretot la famosa, per diferents motius, Batman Hush) i, evidentment, els X-Men i Wildstorm. Espero que us agradi i que us serveixi de tastet si no us vau acostar al Saló. Per cert, com podreu comprovar, el dibuixant es va integrar totalment a la ciutat comtal i es va deixar endur per l'eufòria col·lectiva que hem viscut aquests darrers dies (futbolísticament parlant). :D

Recordant la Terra Mitjana

Faig tard (ho sé), tot i el recordatori del Jacme de fa uns dies. Avui, 25 de maig, és el dia de l'orgull friki. Enguany, la temàtica triada són tots aquells llocs que coneixem molt bé i que ens agradaria visitar en persona (a més de fer-ho virtualment). No seré gens original (com a mínim, ja hi ha dos malalts més que han dedicat el seu post al mestre), però és inevitable pensar en la nostra estimada Terra Mitjana quan es tracta de viatjar fantàsticament. ;)

Aquest any es compliran 2 anys (com passa el temps!) de la meva escapada a la Terra Mitjana gallega (A Coruña, Santiago). Amb la motxilla al coll, vaig poder veure i tocar durant uns dies elements "reals "del món creat per J.R.R. Tolkien. No us tornaré a posar el cap com un timbal (orc) amb tot el que vaig veure (i amb com vaig xalar amb la visita), però aprofito aquest dia per compartir amb vosaltres un petit secret: ni els orcs, ni els elfs, ni els hòbbits i ni tan sols els mags poden viure sense passar pel sedàs del malèfic senyor fosc que adopta les formes més insospitades en èpoques de crisi. Sí, amics, els habitants de la Terra Mitjana també han d'anar als caixers per poder pagar els serveis del ferrer de torn que els hi ha arreglat l'espasa trencada o les cerveses que s'han pres al Drac Verd després d'una dura jornada laboral. Aquí en teniu la prova! :o

"Un caixer per manar-los a tots..."